La Muralla romana de Lugo

La muralla romana de Lugo envolta el casc històric de la ciutat gallega de Lugo. L'antiga ciutat romana de Lucus Augusti. La muralla té una longitud de 2.266 metres i està coronada per 85 poderoses torres. Els materials del que està construïda la muralla són, principalment, el granit, per les rematades de les portes i angle de reforç de les torres i les lloses de pissarra, que constitueix l'exterior dels murs.  Se situa a la segona meitat del segle III. La seva construcció coincideix amb la percepció de l'amenaça bàrbara per part de les autoritats de l'Imperi. S'estima que la seva construcció va ser un únic projecte que va ser acabat sobre finals del segle III.

El Panteó Romà

El Panteó romà és un temple circular construit a Roma a començaments del Imperi Romà, dedicat a totes les divinitats. Al Panteó hi ha una inscripció on atribueix la construcció del Pateó a Marco Vipsanio Agripa, amic, general y gendre del Emperador August.
El Panteó va ser en origen un temple consagrat a les set divinitats celestes de la mitologia romana: el Sol, la Lluna, i els cinc planetes (Mercuri, Venus, Mart, Júpiter iSaturn). Cada un d'ells tenia assignat un dels set templets de l'interior.

El mite d'Orfeu

Orfeu, fill d'Apolo i de Calíop es va enamorar perdudament de Eurídice, una nimfa del valls de Tràcia i es van casar. Però un dia, intentant escapar-se de Aristeu (Un altre fill d'Apolo) ja que aquests volia intimar amb Eurídice, va trepitjar una serp i aquesta la mosegar portant-la a la mort al moment.

Orfeu inmers en la llàstima va començar a cantar a les vores dels rius fent que les Ninfes l'escoltesin i l'incitesin a que vaixés al Inframón, on gràcies a la seva música va poder esquivar milers i milers de perills.

Quan va arribar al devant de Hades i Perséfone va intentar, de nou amb la música, convercer a els reis del Inframón perquè li donésin una altre oportunitat a Eurídice però li van posar una condisió:
Orfeu habia de caminar de tornada sempre devant d'ella i sense mirar enrere fins que els rajos del sol la toquesin per complet.

El camí es va fer etern però, van seguir caminant tal i com els reis van dir que fós fins que Orfeu, angusiat i amb ganes de veure a la seva estimada, ja a la sortida, va mirarla just quan Eurídice tenia un peu encara a la ombra i en aquell precís moment, va desapareixer.

Vil.la Romana Del Casale

La Villa romana del Casale és una vila romana situada a la província d'Edna , al sud de Sicília.
Va ser construïda a finals del segle III per Maximià, un dels tetrarques que va governar l'imperi entre el 286 i el 305. Va ser ocupada fins l'any 1160 que va ser devastada per un incendi i després va quedar sepultada per la pluja.
L'entrada principal conduïa directament a un gran pati poligonal, d'on es passava a un gran peristil al voltant del qual estaven distribuïts les habitacions dels hostes i les dels propietaris. Hi Havia una gran basílica per a les reunions i recepcions oficials. Per als menjars s'havia previst un gran atri i un gran triclinio. La vila també comptava amb termes i amb el seu propi gimnàs.
La mansió està tota revestida d'uns excepcionals mosaics polícroms i que estan molt bé conservats. Se'n destaquen grans escenes de caça animades per un sorprenent sentit del moviment, escenes circenses i sobretot escenes més íntimes com la que representa a deu noies en bikini realitzant exercicis físics.

Hades, El déu de l'Inframón.

En la mitologia grega, Hades, el déu de l'inframón, era fill dels titans Cronos i Rea i era germà de Demèter, Hera, Hèstia, Zeus i Posidó.
Després de que Zeus aconseguís que el seu pare Cronos vomités als seus germans, tres cíclops els hi van entregar uns objectes, a Hades, un casc d'invisibilitat.
Quan va acabar una gran guerra divina entre ells i els déus majors, Hades es va quedar amb el regne de l'nframón, Zeus amb el regne del cel i Posidó amb el regne dels mars.
Hades va obtenir com a dona definitiva a Persèfone.
Hades regnava sobre els morts. Va prohibir que els seus súbdits abandonesin els seus dominis i s'emprenyava molt quan algú ho intentava o si algú tractava de robar ànimes del seu regne.
Hades tenia en realitat un caràcter més altruista en la mitologia. Sovint se'l retractava més compassiu que no pas vil, ell, debía mantenir un equilibri.

Aquests dies el meu blog s'utilitzarà per fer exercicis de LLatí de 4rt d'ESO . Espero que us agradi i benvinguts al món clàssic!

Ésta es la danza más lenta, la danza de los mil años,
la danza de las estatuas congeladas que se aferran juntas
en rasgones.
Ésta es la lucha más oscura, la lucha de los mil años,
la liberación de la sangre a través de nuestras venas.
En nuestros ojos,los círculos del miedo.
Me aferro en ti Tan frió, tan brillante aférrate en mí
a través de la noche.
Caras inmóviles parque del perdido en el abatimiento pálido.
Nado en ti ,en tus ríos oscuros me zambullo, en tu mente
busco tus monstruos.
Busco para resistir a hundirme en el fango.
Baila en los pasillos de la locura que es su hecho más alto
 su vanidad.
Amante usted me hizo usted me guardo en sus manos frías
soy justo una herramienta...