Orfeu, fill d'Apolo i de Calíop es va enamorar perdudament de Eurídice, una nimfa del valls de Tràcia i es van casar. Però un dia, intentant escapar-se de Aristeu (Un altre fill d'Apolo) ja que aquests volia intimar amb Eurídice, va trepitjar una serp i aquesta la mosegar portant-la a la mort al moment.
Orfeu inmers en la llàstima va començar a cantar a les vores dels rius fent que les Ninfes l'escoltesin i l'incitesin a que vaixés al Inframón, on gràcies a la seva música va poder esquivar milers i milers de perills.
Quan va arribar al devant de Hades i Perséfone va intentar, de nou amb la música, convercer a els reis del Inframón perquè li donésin una altre oportunitat a Eurídice però li van posar una condisió:
Orfeu habia de caminar de tornada sempre devant d'ella i sense mirar enrere fins que els rajos del sol la toquesin per complet.
El camí es va fer etern però, van seguir caminant tal i com els reis van dir que fós fins que Orfeu, angusiat i amb ganes de veure a la seva estimada, ja a la sortida, va mirarla just quan Eurídice tenia un peu encara a la ombra i en aquell precís moment, va desapareixer.
